Clepsidra, la que roba aigua

Clepsidra, la que roba aigua

Sembla increible pensar que un dels primers aparells utilitzats per mesurar el pas del temps utilitzés l’aigua com element mesurador. És ben bé que l’aigua forma i ha format part de les nostres vides des dels primers temps.

Molts de nosaltres coneixem alguns invents ancestrals que servien per mesurar el pas del temps. Per exemple, tenim: els rellotges de sol (que s’estima que fa 7000 anys que es va utilitzar per primera vegada) o els rellotges de sorra (el seu origen es remunta al s.III, tot i que no va ser fins el s.XIV quan es van començar a utilitzar).

Anterior a aquests elements, el temps també era mesurat amb espelmes. Els romans utilitzaven espelmes que marcaven i que els servien per mesurar per exemple, el que durava la nit. Molt abans però, egípcis, grecs i babilonis ja havien aconseguit mesurar el temps amb l’ajuda de l’aigua.

L’invent del que parlem, s’anomena Clepsidra o rellotge d’aigua.


Reconstrucció d’una clepsidra original de fang de finals del segle V a.C. Museu Ágora de Atenes.

La paraula clepsidra arriba a través del llatí, procedent del grec i composta per “kleptein” que vol dir “robar” i per “hidor” que vol dir “aigua”. La paraula fa referència a que el segment o recipient inferior roba l’aigua al segment o recipient superior.

La seva representació pot ser considerada com un “memento-mori“, un recordatori de la hora o el temps que queda per morir. És un element que reflecteix a la perfecció el fluir constant del temps.

Clepsidres, les primeres en mesurar el temps

Les clepsidres són rellotges d’aigua que mesuren el temps a través del flux d’aigua que passa d’un recipient a un altre. Aquests recipients estaven marcats per la part interior, fet que els hi permetia contar. És cert, que més que marcar l’hora com els rellotges, el que feien les clepsidres era mesurar el temps com ho fan avui en dia, els cronòmetres. Van ser utilitzades des de l’antiguitat fins el segle XVII quan van començar a utilitzar-se els rellotges mecànics.

La seva invenció es disputa entre la civilització egípcia i la babilònica, tot i que existeix un jeroglífic egipci que atribueix l’autoria de les primeres clepsidres a Amenhemhat que va inventar una clepsidra en honor al Rei Amenhetep I (1514-1494 aC). La resta més antiga d’una clepsidra és egípcia, i és l’anomenada Clepsidra de Karnak (s.XVIII), un vas de fang cuit amb relleus per la seva part externa i marques a l’interior per mesurar el temps.

Clepsida
Clepsidra de Karnak

Més endavant els grecs de l’escola de Alexandria van perfeccionar el mecanisme. Van construir clepsidres més complexes. De fet, d’ells és d’on ens ha arribat el nom.

Les clepsidres eren utilitzades per motius molt diversos: en bordells atenesos s’utilitzaven per mesurar el temps disponible per cada client; també per mesurar el temps de discursos, judicis o assumptes oficials; i, inclús, algun metge de l’època les utilitzava per mesurar el pols dels seus pacients.

El sistema no serveix per mesurar espais de temps llargs

A més, la seva precisió no era molt acurada.

Si seguim un dels principis d’hidràulica que diu que el cabal que surt per un orifici depèn de la pressió d’aigua que tingui a sobre, podem entendre fàcilment que a mesura que el recipient superior anava buidant-se, l’aigua que al recipient inferior ho feia, més lentament. Per solucionar aquest problema hi ha dues solucions possibles:

  1. Utilitzar marques equidistants i assegurar un flux continu i regular.
  2. Que les marques del recipient s’ajustin als canvis de velocitat de l’aigua.

La clepsidra definitiva, i que incloïa paràmetres d’hidràulica, va ser construïda per un inventor i matemàtic grec: Ctesibio (s.III aC).

Ctesibio va aconseguir veure que el desafiament per aconseguir que les clepsidres funcionessin com un rellotge precís era aconseguir que el flux d’aigua fos constant. Va adonar-se que si el recipient sempre estava ple d’aigua, la pressió cap a l’aigua del fons seria constant.

Esquema del rellotge d’aigua creat per Ctesibio al 240 aC.

A través del tub M entra l’aigua al rellotge. Ctesibio suposa un flux d’aigua constant i hores equidistants. L’aigua cau al dipòsit principal C on hi flota una figura. Aquesta figura marca les hores amb una llança sobe un cilindre. Segons l’aigua que cau al dipòsit i el nivell d’aigua augmenta, la figura puja i marca una hora i després una altra.

En el cilindre s’hi representen dos grups de 12 hores. Per tant, quan la figura puja fins a dalt ha marcat totes les hores del dia. Si ens fixem amb les figures F, B i E, veurem que aquest tub més fi es va també omplint a mesura que s’omple el dipòsit. Només, quan el dipòsit es troba totalment ple i per tant, la figura marca l’hora XII del segon grup, l’aigua cau en forma de sifó pel tub petit cap a la roda que hi ha a baix. Com que la sortida del tub petit (F) es troba al fons del dipòsit, aquest es buidarà completament. Per tant, la figura tornarà a baixar fins el fons, el dipòsit estarà buit i podrà començar-se a omplir altre vegada per marcar les hores del que seria el següent dia.

Com que sempre diuen que una imatge (en aquest cas un video) val més que mil paraules, us adjunto a continuació un petit documental que he trobat on s’explica amb més detall la història de Ctesibio i el seu invent.

Referències:


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s